Metratge apropiat

El metratge apropiat o found footage és material cinematogràfic fet per altri, que realitzadors encorporen en un film, tot i que no en són l'autor.^[1] El material «apropiat» pot provenir que qualsevol font: residus de films, i talls no utilitzat, enregistraments d'arxiu, films amateurs, films pedagògiques, de publicitat, d'empreses i també citacions de documentals o llargmetratges.^[2] Era un gènere del cinema experimental, que feia una mena de collage fílmic.^[3] És una forma cinematogràfica de l'apropiacionisme, aquests objectes trobats, com el famós Urinal de Marcel Duchamp (1887-1968) que l'artista declara art.^[1][4]

Amb el temps, el terme va subir una extensió de significat, quan en films de ficció s'incorpora material presentat com si fos metratge apropiat d'un tercer, per exemple gravacions «trobades» en la motxilla d'un personatge mort en una catàstrofe o per a pseudodocumentals.^[5] Són, de fet, dos gèneres totalment diferents. N'és un exemple El projecte de la bruixa de Blair. L'erudit cinematogràfic David Bordwell ha criticat aquest utilització degut a la confusió que crea en l'espectador, per aquest motiu prefereix el terme «metratge descobert» per descriure el truc narratiu de metratge apropiat fictici.^[6] La revista Variety parla en aquest cas de faux-found-footage, fals metratge apropiat.^[7]